La psicoteràpia que s’aplica té una orientació psicodinàmica. Des d’aquesta perspectiva els símptomes (la raó per la que consulten els pares: les pors, l’agressivitat, l’enuresi...) s’entenen com l’expressió d’un patiment intern. Caldrà esbrinar, a partir de la informació que aporten els pares i les manifestacions del nen i l’adolescent (el joc, el dibuix, l’acció, la verbalització), quines característiques, i quin origen té aquest patiment.

 

Aquest coneixement permetrà als pares i als nens comprendre les vicissituds del malestar i alhora, amb l’ajuda del terapeuta, introduir canvis en les dinàmiques i funcionaments personals i familiars.

 

El procés diagnòstic s’inicia amb una sèrie d’entrevistes amb els pares i amb els nens/adolescents, unes quatre aproximadament. Posteriorment es fa un retorn amb els pares i els nens de la hipòtesi diagnòstica (allò observat durant les entrevistes inicials), i es farà una proposta terapèutica que es presentarà als pares.

 

Una vegada s’inicia el treball terapèutic amb els nens i adolescents s’estableixen entrevistes periòdiques amb els pares. La participació d’aquests serà important en l’evolució de la psicoteràpia del fill.